El Caet - Centre d'Arts Escèniques de Terrassa

Al setembre de 2007 la direcció passà a mans de Pep Pla, i l’ACAET va canviar el seu nom per l’actual, va adoptar la imatge que coneixem i va començar a assumir la programació teatral de la ciutat. Així, el CAET té dos papers ben clars: produir i coproduir espectacles de nova creació i proveir la ciutat amb una programació estable de teatre.

En els seus inicis les produccions del CAET van ser relativament clàssiques, i amb aquestes primeres produccions el centre va guanyar ressò. Espectacles com El silenci del Mar, L’aigua, L’home, la bèstia i la virtut i Antílops van veure la llum al Teatre Alegria per després girar pel territori català.

Paulatinament les produccions del CAET  es van anar centrant en autors contemporanis, en espectacles on no només el text és protagonista i on la fusió de disciplines i elements com el moviment, el gest, les projeccions i els objectes adopten papers principals en la creació teatral. D’aquesta manera la personalitat del CAET es consolida com la gran aposta per la investigació i la experimentació, la part científica de les arts escèniques i esdevé la marca de la multidisciplinarietat i els nous llenguatges escènics.

Això es tradueix en la inclusió en la programació d’espectacles molt més eclèctics i trencadors: Kvetch, Anthropos, Exercicis d’amor, Fingir i les més recents La trilogia del poeta i Indescriptible, irracional i injustificat en són una mostra. La màxima expressió d’aquesta voluntat d’especialitzar-se en les noves tendències és el Festival TNT- Terrassa Noves Tendències. El CAET va transformar el que era el TensDansa i el convertí en un aparador de creacions innovadores, arriscades i sempre sorprenents del qual ja n’ha organitzat quatre edicions, a més de les Mostres TNT.

L’any 2011 s’obre al públic el Teatre Principal després d’haver estat totalment reformat i el CAET amplia espais i recursos. Aquesta dualitat d’espais (Teatre Alegria-Teatre Principal) permet al centre diferenciar clarament tot allò considerat teatre contemporani (les produccions més avantguardistes es veuen a l’Alegria) del teatre tradicional, cosa que no impedeix que al Principal també es vegin rareses exquisides com ara Maquinofòbia Pianolera, de Carles Santos i CaboSanRoque.

El CAET és ja un referent nacional de les arts escèniques, una entitat cultural de pes que omple setmana a setmana els teatres de la ciutat i dia a dia nodreix el seu àmbit amb la seva bona feina.