Un tret al cap

Dg. 18 de novembre | 18h | Teatre Principal | 1h 30min | 19€

Un thriller periodístic i un diàleg a tres bandes entre tres dones que es troben en moments decisius de les seves vides.

Un tret al cap reflexiona sobre la censura en l’àmbit públic, en aquest cas el periodisme, però també en l’àmbit privat, en aquest cas el familiar. Aquest és el motor d’una història amarga i tendra a la vegada i que s’apropa al gènere del thriller periodístic sense renunciar a l’humor ni a la dimensió més íntima dels personatges.

Pau Miró és l’autor i director d’aquest text que retrata tres generacions diferents. Tres dones que interpreten Emma Vilarasau, Vicky Luengo i Imma Colomer.

SINOPSI

Tres dones formen un triangle encapçalat per una periodista massa

incòmoda per al diari en el qual treballava i que l’acaba d’acomiadar. L’acompanyen en escena la seva germana, que només vol gaudir dels darrers anys de la seva vida en plenitud, i una víctima que exigeix que el seu cas surti a la llum pública. Totes tres han anat a parar a un carreró sense sortida del qual nomes podran sortir-ne dient aquelles coses que són tan difícils de dir.

Es pot permetre la societat un periodisme conformista i poc desafiant amb les versions oficials (interessades) amb les que sovint intenten acontentar-nos les estructures de poder? La periodista d’Un tret al cap se n’adona que ha treballat massa anys condicionada pel paraigües d’un mitjà que la limitava. Però qui és el darrer responsable d’això? El mitjà o ella per permetre-ho? Quin preu té la independència de criteri en la nostra societat actual? Estem disposats a pagar-lo?

En paraules de l’autor i director PAU MIRÓ…

I si no hi estem disposats, quina mena de societat estem deixant a les futures generacions? Una societat sana, pot sobreviure a base de mitges veritats? És el màxim al que podem aspirar? I això ho podem traslladar a l’àmbit personal de la nostra vida privada. Allò que no diem, que no afrontem, que no volem veure, ens permet construir relacions autèntiques? Tant en l’àmbit públic, en aquest cas, el periodístic, com en el personal, la relació entre dues germanes, ens podem permetre no afrontar allò que veritablement som? Ens podem permetre mirar cap a una altra banda? No és aquesta una manera d’engegar-se un tret al cap?

FITXA ARTÍSTICA

Autoria: Pau Miró
Direcció: Pau Miró
Interpretació: Emma Vilarasau, Vicky Luengo, Imma Colomer
Escenografia: Sebastià Brosa
Il·luminació: David Bofarull (A.A.I)
Vestuari: Berta Riera
Caracterització: Toni Santos
Espai sonor: Marta Folch
Vídeo: Taller Estampa
Fotografia: David Ruano
Construcció d’escenografia: Xarli
Ajudant de direcció: Alícia Gorina
Alumne en pràctiques: Gerard Jaurena

Una coproducció de la Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia i el Grec 2017 Festival de Barcelona

Agraïments Rosa M. Calaf i Les Impuxibles